RECONEIXEMENT DE GLÚCIDS

22/11/12

TÈCNICA 1. RECONEIXEMENT DE GLÚCIDS

INTRODUCCIÓ:

Els glúcids, també anomenats sucres o hidrats de carboni, son molècules formades per C, O i H. Realitzen en les cèl·lules diferent funcions, la funció estructural i la funció energètica. Depenent del grau de complexitat, poden classificar-se en: monosacàrids, disacàrids i polisacàrids. Els monosacàrids i disacàrids son reductors, és a dir, perden electrons (excepte la sacarosa), mentre que els polisacàrids son oxidants, guanyen electrons.

OBJECTIUS:

-          Identificació de diferents tipus de glúcids.

-           Hidròlisi de l’enllaç d’un disacàrid.

MATERIALS:

 Mostres de glúcids diluïts al 5%

·        Glucosa

·        Fructosa

·        Maltosa

·        Lactosa

·        Sacarosa

·        Midó

·        Tubs d’assaig

·        Gradeta

·        Got de precipitats

·        Solució alcalina

·        Calefactor amb aigua calenta

·        Reactiu de Fehling A i Fehling B

·        Lugol

·        HCl diluït 10%

·        Pinces de fusta

·        Comptagotes

·        Matràs a forat

·        Vareta agitadora

PROCEDIMENT:

Primer hem repartit cada glúcid als diferents grups.

GLÚCIDS 5% à 100 ml
GLUCOSA	GRUP 1
FRUCTOSA	GRUP 3
MALTOSA	GRUP 4
LACTOSA	GRUP 6
SACAROSA	GRUP 7
MIDÓ	GRUP 9
SOSA 10% à 250 ml
SOSA	GRUP 10

A nosaltres ens ha tocat fer la sacarosa.  Per a fer-la, pesem 5g de sacarosa utilitzant una làmina de paper d’alumini i més tard, ho posem a un vas de precipitats inferior a 100 ml.

Després, posem aigua destil·lada i ho agitem amb una vareta. Després posem la mescla en un matràs a forat i enrasem fins a 100 ml. Com sempre, les últimes gotes, les posem amb comptagotes.

Una volta hem fet la mescla i se’ns ha format el glúcid, l’hem posat a la nevera fins el següent dia de classe.        

29/11/12

Per a la reacció de Fehling:

-     Prenem 3 ml de la mostra que volem analitzar.

-     Afegim 1 ml de Fehling A (conté CuSO4) i 1 ml de Fehling B (conté NaOH). Després el líquid deL tub d’assaig adquirirà un fort color blau.

-    Calfar el tub directament amb l’aigua calenta.

      La reacció serà positiva si la mostra es torna de color taronja.

-     La reacció serà negativa si la mostra es queda blau.

RESULTATS:

Hem observat el següent:

SUBSTÀNCIA	Aigua	Glucosa	Maltosa	Lactosa	Fructosa	Sacarosa	Midó
RESULTAT DE LA PROVA	-	+	+	+	+	-	-
REDUCTOR	NO	SI	SI	SI	SI	NO	NO

A aquest video es pot veure com alguns no canvien de color i altres si que ho fan.

En aquestes fotografíes es mostra la diferència abans de calfar-lo i deprés.

ABANS

DESPRÉS

CONCLUSIÓ: Sabem si és negativa o positiva segons si canvia o no de color. Els que calfem i canvien de color és perquè perden un electró i s’oxiden.

4/12/12

Continuant amb la prova anterior, fem el mateix però amb el Lugol.

PROCEDIMENT:

La reacció de Lugol s’utilitza per a identificar polisacàrids. Quan el polisacàrid entra en contacte amb el Lugol, la substància es torna d’un color blau-violeta característic.

-          Posar en un tub d’assaig uns 3 ml del glúcid a investigar.

-          Afegir unes gotes de Lugol.

-          Si la dissolució es torna de color blau-violeta, la reacció és positiva.

Video de com canvia a color groc la mostra, quan li afegim Lugol.

RESULTATS:

SUBSTÀNCIA	Aigua	Glucosa	Maltosa	Lactosa	Fructosa	Sacarosa	Midó
RESULTAT DE LA PROVA	-	-	-	-	-	-	+
POLISACÀRID	NO	NO	NO	NO	NO	NO	SI

El midó és l'únic polisacàrid.

CONCLUSIÓ: Sabem si són polisacàrids perquè a l’afegir Lugol a la reacció, es tornen de color blau-violeta, tots els que es queden del mateix color groc o s’enfosqueixen molt poc, no són polisacàrids.

El iode s’introdueix entre les espires de la molècula del polisacàrid. No és una vertadera reacció química, sinó que es forma un compost d’inclusió que modifica les propietats físiques d’esta molècula, per això apareix el color blau-violeta.

Una volta hem finalitzat aquesta prova, hem realitzat una altra.

Els tubs positius(els polisacàrids) de tots els grups, els posem en una gradeta, i els afegim a l’aigua bullint. Podem observar que el polisacàrid torna al color groc. Més tard, posem aquests tubs, ja descolorits, en aigua freda, i tornen al color blau-violeta.

Aquesta fotografia correspon al midó de cada grup una volta l'hem bullit.

En aquest cas, la fotografia és quan posem els tubs, ja incolors, en aigua gelada. es veu com torna al color blau-violeta.

* Per què desapareix el color si l'escalfem i per què torna quan el gelem?

Perquè el midó té una proteïna que amb el calor es desnaturalitza i fa que el color desaparega, i quan es tona a gelar, torna a aparèixer. És un procés de desnaturalització reversible.

13/12/12

2.INVESTIGACIÓ DE GLÚCIDS NO REDUCTORS

OBJECTIU: Trencar sacarosa mitjançant l'hidròlisi.

La sacarosa o sucre comú és un disacàrid format per alfa-glucopiranosa i beta-fructofuranosa.

MATERIAL:

3 tubs

Aigua destil·lada

Sacarosa

Paper de pH

HCl

HCl

PROCEDIMENT: Tenim 3 tubs d'assaigs. Els numerem de l'1 al 3, i posem:

- Tub 1: 3 ml d'aigua destil·lada

- Tub 2: 3 ml de sacarosa

- Tub 3: 3ml de sacarosa

Primer, mesurem el pH de les substàncies dels tubs.

Més tard, afegim 10 gotes d'HCl al 10% als tubs 1 i 3 i mesurem el pH.

Calfem els tubs 1 i 3 al bany Maria en l'olla uns 5 minuts. Una volta han passat els 5 minuts, es deixa refredar. Ja que no ens donava temps, nosaltres vam utilitzar aigua gelada en un got de precipitats per a facilitar el refredament.

Una volta acabat l'anterior procediment, realitzem la prova de Fehling sobre els 3 tubs. A aquests tubs, afegim 1 ml de Fehling A i 1 ml de Fehling B.

RESULTATS:

Tub 1 (Aigua destil·lada): No és reductor.

Tub 2(Sacarosa): No és reductor, perquè no li hem afegit HCl i per tant no hi ha hidròlisi.

Tub 3(Sacarosa): És reductor, perque a l'afegir-li HCl, s'ha produït la hidròlisi.

CONCLUSIÓ: Per a poder dur a terme la hidròlisi, hem tingut que canviar el pH i així fer reductora a la sacarosa.

BIBLIOGRAFÍA: 

Imatges: Classe i Google

Introducció: D'un llibre de biologia

Informació: Fulla i apunts de classe