EL MICROSCOPI: MANEIG I OBSERVACIÓ

                                                                                                                                       22/01/2013

INTRODUCCIÓ

Les dimensions microscòpiques que presenten les cèl·lules comporten que nomes puguen ser observades per mitjà d’un instrument òptic de precisió, que ens permet veure augmentat centenars de vegades el seu tamany. Aquest instrument òptic és el microscopi.

OBJECTIUS

-Conèixer les parts del microscopi òptic i saber-lo utilitzar.

-Observar diverses preparacions microscòpiques.

MATERIAL

-Microscopi òptic.

-Portaobjectes.

-Cobreobjectes.

-Mostres a observar

PROCEDIMENT

-Observació del paper.

-Agafem una capa de paper, tallem un tros i la posem al portaobjectes

-Tirem una gota d’aigua i després tapem la mostra amb el cobreobjectes.

-Ho posem al microscopi i enfoquem la mostra. Primer mirem amb l’objectiu amb menor augment i anem ascendint poc a poc.

-Per últim, fem la foto al microscopi electrònic.

24/01/2013

-Observació d’un pèl.

-Agafem un pèl i tallem la part que ens interesse i el posem al portaobjectes.

-Posem una gota d’aigua i ho tapem amb el cobreobjectes.

-Observem al microscopi i fem la foto.

-Observació de pelussa.

-Agafem una de pelussa que hi ha al laboratori, la posem al portaobjectes i l’escampem per poder veure la mostra millor.

-Li posem una gota d’aigua i cobrim amb el cobreobjectes.

-Observem al microscopi i fem la foto.

RESULTATS

FOTOS

Paper 40x

Pèl 40x

Pelussa 40x

CONCLUSIONS

-Observació del paper.

El paper està format per fibres de cel·lulosa que podem observar clarament al microscopi.

-Observació d’un pèl.

Podem observar que el pèl està format per unes fibres i que l’arrel del pèl es com una espècie de cap.

-Observació de pelussa.

La pelussa està composta per fils de diferents colors, que normalment provenen de la roba. Aquesta mescla de colors, fa que a simple vista l’apreciem d’un color gris.

BIBLIOGRAFIA

-Fulles

OBSERVACIÓ DE CÈL·LULES VEGETALS

INTRODUCCIÓ

Les cèl·lules vegetals son les cèl·lules eucariotes que presenten estructures que les diferencien de les animals, com son la paret cel·lular, els cloroplasts i els grans vacúols.

OBJECTIUS

-       Observar i diferenciar les principals característiques de les cèl·lules vegetals.

-       Utilitzar correctament el microscopi.

-       Confeccionar les preparacions amb les indicacions donades.

-       Utilitzar correctament les mesures microscòpiques.

MATERIAL

-       Microscopi

-       Portaobjectes

-       Cobreobjectes

-       Blau de metilè

-       Bisturí

-       Pinces

PROCEDIMENTS

29/01/2013

-Observació de l’epiteli de la ceba.

-       Tallem un tros de ceba i llevem la capa més fina, la quan anem a observar.

-       Posem el tros sobre el portaobjectes, sense que queden plecs, més tard,  posem una gota d’aigua i ho cobrim amb el cobreobjectes.

-       Observem al microscopi.

31/01/2013

-Observació de l’epiteli de la ceba amb blau de metilè

-       Tallem un tros de ceba i llevem la capa més fina, la quan anem a observar.

Després, la posem al portaobjectes i li tirem unes quantes gotes de blau de metilè.

-       Es deixa secar durant uns 5 minuts i es neteja.

-       Posem el cobreobjectes damunt i observem al microscopi.

12/02/2013

-Observació de l’epiteli de la ceba amb blau de metilè

- Fem el mateix procediment que el dia anterior però deixant-lo menys minuts, perquè la preparació que vam fer estava massa tenyida de blau i no va eixir bé.

14/02/2013

-Observació dels cromoplasts de tomaca

-       Tallem un tros de tomata i rasquem amb el bisturí el mesocarp d’aquesta.

-       Ho posem al portaobjectes escampant-lo bé i cobrim amb el cobreobjectes.

-       Observem al microscopi.

19/02/2013

-Observació d’amiloplasts de creïlla

-       Agafem un tros  de creïlla i la rasquem amb el bisturí.

-       Ho posem al portaobjectes i cobrim amb el cobreobjectes.

-       Observem al microscopi.

21/02/2013

-Observació d’amiloplasts de creïlla tenyits amb Lugol

-       Preparem la mostra igual que el dia anterior i posem una gota de Lugol.

-       Cobrim amb el cobreobjectes.

-       Observem al microscopi.

26/02/2013

-Observació de flors

-       Baixem al pati per a agafar mostres

1.    Pètal d’una flor morada

-       Agafem un tros de pètal i tallem amb el bisturí un trosset.

-       Afegim una gota d’aigua.

-       El posem al portaobjectes.

-       Cobrim amb el cobreobjectes.

-       Observem al microscopi.

2.    Pètal de flor de color blanc

-       Tallem un tros de pètal i tallem amb el bisturí un trosset.

-        El posem al portaobjectes amb una gota d’aigua.

-       Cobrim amb el cobreobjectes

-       Observem al microscopi.

3.    Insecte d’una flor

-       Agafem un insecte que hi ha a la flor.

-       Li posem una gota de glicerina.

-       El posem al portaobjectes.

-       Cobrim amb el cobreobjectes i observem al microscopi.

5/03/2013

4.    Pol·len d’una flor groga

-       Extraiem alguns xicotets pètals de la flor.

-       Els posem al portaobjectes.

-       Cobrim amb el cobreobjectes.

-       Observem al microscopi.

 

 RESULTATS

-Observació de l’epiteli de la ceba

Ceba sense blau de metilé 10x

-Observació de l’epiteli de la ceba amb blau de metilé.

 Ceba amb blau de metilé 10x

-Observació dels cromoplasts de tomaca.

Cromoplasts tomaca 100x

-Observació d’amiloplasts de creïlla.

Aminoplasts creïlla 10x

-Observació de flors i insectes.

Flor morada 100x

Insecte d'una flor 100x

Pol·len flor groga 10x

Pol·len flor groga 100x

 CONCLUSIONS

 - Observació de l’epitel·li de la ceba

Es veu millor la preparació amb blau de metilè que sense, ja que observem millor les estructures i son més fàcils de diferenciar; i s’observa millor poc tenyit que havent-lo deixat prou temps per a tenyir-lo.

-Observació dels cromoplasts de tomaca

Encara que, a simple vista, veiem la tomata roja, el pigment que produeix eixe color es troba a uns llocs específics de la cèl·lula, als cromoplasts.

-Observació d’amiloplasts de creïlla

S’observen molt millor els amiloplasts tenyits amb Lugol.

Podem tenyir-lo amb Lugol perquè aquest reacciona amb els polisacàrids, que contenen els amiloplasts.

-Observació de flors

S’observen millor els pètals de color i amb poques capes de cèl·lules, ja que podem diferenciar millor les distintes estructures; també s’observa molt bé l’insecte, encara que ens va eixir un poc trencat pel mig del tronc.

BIBLIOGRAFIA

-       Fulles 

RECONEIXEMENT DE SACAROSA, MEL I SACARINA

RECONEIXEMENT DE SACAROSA, MEL I SACARINA

INTRODUCCIÓ:

La sacarosa o sucre comú: és un disacàrid format per alfa-glucopiranosa i beta-fructofuranosa.

La seva fórmula química és: (C12H22O11)
És un disacàrid que no té poder reductor sobre el reactiu de Fehling i el reactiu de Tollens.

La mel és un fluid dolç i viscós produït per les abelles a partir del nèctar de les flors o de secrecions de parts vives de plantes o d'excrecions d'insectes xucladors de plantes. Les abelles ho recullen, transformen i combinen amb l'enzim invertasa que conté la saliva de les abelles i ho emmagatzemen en els panals on madura.

Els components més usuals de la mel es mostren a la següent taula:
component contingut típic
Aigua 17%
Fructosa 38%
Glucosa 31%
Sacarosa 1%
Maltosa 7,5%
Altres sucres 5%
Proteïnes i am 0,2 - 2%
Vitamines, enzims, hormones
Àcids orgànics i altres 0,5 - 1%
Minerals 0,5 - 1,5%
Cendres 0,2-1,0%

La sacarina és un dels edulcorants sintètics més antics. Va ser descobert el 1879 per Ira Remsen i Constantine Fahlberg, de la Universitat Johns Hopkins. Químicament és una imida o-sulfobenzoica. En la indústria alimentària es coneix amb les sigles I954.

10/01/13

OBJECTIUS: Reconeixer,de les substàncies que hi ha als gots que ens dona el professor, quina és la sacarosa, quina la mel i quina la sacarina.

MATERIAL:

-          Gradeta

-          Pipetes

-          3 tubs d’assaig

-          Fehling A i B

-          3 gots amb les següents substàncies: Mel, sacarina i sacarosa.

-          Àcid clorhídric(HCl)

-          Calefactor

-          Olla amb aigua bullint

PROCEDIMENT:

Primer, afegim a cada tub uns 3 ml de les substàncies que tenim als diferents gots que ens ha donat el professor. Una volta tenim els 3 tubs amb les 3 substàncies, afegim 1 ml de Fehling A i 1 ml de Fehling B a cada tub.

Abans de posar-li Fehling.

Després de posar-li Fehling.

Més tard, calfem aquestes substàncies fins que s’observi que una de les substàncies ha canviat de color; el que vol dir que el seu resultat és positiu(uns 30 segons més o menys). Una volta hem realitzat aquest procediment i hem vist la substància positiva, la descartem.

Resultat positiu: Número 1

15/01/13

Amb les altres dos substàncies restants tenim que fer un altre procediment.

Afegim 5 gotes d’àcid clorhídric a les dos substàncies que no han reaccionat prèviament. Seguidament, tornem a realitzar la prova del Fehling, posant 1 ml de Fehling A i B a cada tub. Més tard, calfem una altra volta aquestes dos substàncies fins que observem quina altra substància ha resultat ser positiva(uns 30 segons més o menys).

Després d'afegir-li HCl.

Resultat positiu: Número 3.

RESULTATS:

Al fer la primera prova de Fehling, hem observat que el primer que ha reaccionat, ha sigut la substància número 1. Aquest número correspon la mel.

Al fer la segona prova de Fehling, ha reaccionat la substància número 3, que correspon a la sacarosa.

La substància restant, és la sacarina. 

GOT NÚMERO 1: Mel
GOT NÚMERO 2: Sacarina
GOT NÚMERO 3: Sacarosa

CONCLUSIÓ:

Hem sabut que la substància número 1 era la mel, perquè ha reaccionat amb el Fehling ja que és un monosacàrid.
La substància número 2 és la sacarina perquè no ha reaccionat ni amb el Fehling, ni amb l'àcid clorhídric.
I per últim, la substància número 3, és la sacarosa ja que ha reaccionat amb el Fehling i l'àcid clorhídric, ja que és un disacàrid.

BIBLIOGRAFIA:
Introducció:
- http://es.wikipedia.org/wiki/Sacarosa
- http://es.wikipedia.org/wiki/Miel
- http://es.answers.yahoo.com/question/index?qid=20090403123631AAoGwO5
- http://es.wikipedia.org/wiki/Sacarina

RECONEIXEMENT DE GLÚCIDS

22/11/12

TÈCNICA 1. RECONEIXEMENT DE GLÚCIDS

INTRODUCCIÓ:

Els glúcids, també anomenats sucres o hidrats de carboni, son molècules formades per C, O i H. Realitzen en les cèl·lules diferent funcions, la funció estructural i la funció energètica. Depenent del grau de complexitat, poden classificar-se en: monosacàrids, disacàrids i polisacàrids. Els monosacàrids i disacàrids son reductors, és a dir, perden electrons (excepte la sacarosa), mentre que els polisacàrids son oxidants, guanyen electrons.

OBJECTIUS:

-          Identificació de diferents tipus de glúcids.

-           Hidròlisi de l’enllaç d’un disacàrid.

MATERIALS:

 Mostres de glúcids diluïts al 5%

·        Glucosa

·        Fructosa

·        Maltosa

·        Lactosa

·        Sacarosa

·        Midó

·        Tubs d’assaig

·        Gradeta

·        Got de precipitats

·        Solució alcalina

·        Calefactor amb aigua calenta

·        Reactiu de Fehling A i Fehling B

·        Lugol

·        HCl diluït 10%

·        Pinces de fusta

·        Comptagotes

·        Matràs a forat

·        Vareta agitadora

PROCEDIMENT:

Primer hem repartit cada glúcid als diferents grups.

GLÚCIDS 5% à 100 ml
GLUCOSA	GRUP 1
FRUCTOSA	GRUP 3
MALTOSA	GRUP 4
LACTOSA	GRUP 6
SACAROSA	GRUP 7
MIDÓ	GRUP 9
SOSA 10% à 250 ml
SOSA	GRUP 10

A nosaltres ens ha tocat fer la sacarosa.  Per a fer-la, pesem 5g de sacarosa utilitzant una làmina de paper d’alumini i més tard, ho posem a un vas de precipitats inferior a 100 ml.

Després, posem aigua destil·lada i ho agitem amb una vareta. Després posem la mescla en un matràs a forat i enrasem fins a 100 ml. Com sempre, les últimes gotes, les posem amb comptagotes.

Una volta hem fet la mescla i se’ns ha format el glúcid, l’hem posat a la nevera fins el següent dia de classe.        

29/11/12

Per a la reacció de Fehling:

-     Prenem 3 ml de la mostra que volem analitzar.

-     Afegim 1 ml de Fehling A (conté CuSO4) i 1 ml de Fehling B (conté NaOH). Després el líquid deL tub d’assaig adquirirà un fort color blau.

-    Calfar el tub directament amb l’aigua calenta.

      La reacció serà positiva si la mostra es torna de color taronja.

-     La reacció serà negativa si la mostra es queda blau.

RESULTATS:

Hem observat el següent:

SUBSTÀNCIA	Aigua	Glucosa	Maltosa	Lactosa	Fructosa	Sacarosa	Midó
RESULTAT DE LA PROVA	-	+	+	+	+	-	-
REDUCTOR	NO	SI	SI	SI	SI	NO	NO

A aquest video es pot veure com alguns no canvien de color i altres si que ho fan.

En aquestes fotografíes es mostra la diferència abans de calfar-lo i deprés.

ABANS

DESPRÉS

CONCLUSIÓ: Sabem si és negativa o positiva segons si canvia o no de color. Els que calfem i canvien de color és perquè perden un electró i s’oxiden.

4/12/12

Continuant amb la prova anterior, fem el mateix però amb el Lugol.

PROCEDIMENT:

La reacció de Lugol s’utilitza per a identificar polisacàrids. Quan el polisacàrid entra en contacte amb el Lugol, la substància es torna d’un color blau-violeta característic.

-          Posar en un tub d’assaig uns 3 ml del glúcid a investigar.

-          Afegir unes gotes de Lugol.

-          Si la dissolució es torna de color blau-violeta, la reacció és positiva.

Video de com canvia a color groc la mostra, quan li afegim Lugol.

RESULTATS:

SUBSTÀNCIA	Aigua	Glucosa	Maltosa	Lactosa	Fructosa	Sacarosa	Midó
RESULTAT DE LA PROVA	-	-	-	-	-	-	+
POLISACÀRID	NO	NO	NO	NO	NO	NO	SI

El midó és l'únic polisacàrid.

CONCLUSIÓ: Sabem si són polisacàrids perquè a l’afegir Lugol a la reacció, es tornen de color blau-violeta, tots els que es queden del mateix color groc o s’enfosqueixen molt poc, no són polisacàrids.

El iode s’introdueix entre les espires de la molècula del polisacàrid. No és una vertadera reacció química, sinó que es forma un compost d’inclusió que modifica les propietats físiques d’esta molècula, per això apareix el color blau-violeta.

Una volta hem finalitzat aquesta prova, hem realitzat una altra.

Els tubs positius(els polisacàrids) de tots els grups, els posem en una gradeta, i els afegim a l’aigua bullint. Podem observar que el polisacàrid torna al color groc. Més tard, posem aquests tubs, ja descolorits, en aigua freda, i tornen al color blau-violeta.

Aquesta fotografia correspon al midó de cada grup una volta l'hem bullit.

En aquest cas, la fotografia és quan posem els tubs, ja incolors, en aigua gelada. es veu com torna al color blau-violeta.

* Per què desapareix el color si l'escalfem i per què torna quan el gelem?

Perquè el midó té una proteïna que amb el calor es desnaturalitza i fa que el color desaparega, i quan es tona a gelar, torna a aparèixer. És un procés de desnaturalització reversible.

13/12/12

2.INVESTIGACIÓ DE GLÚCIDS NO REDUCTORS

OBJECTIU: Trencar sacarosa mitjançant l'hidròlisi.

La sacarosa o sucre comú és un disacàrid format per alfa-glucopiranosa i beta-fructofuranosa.

MATERIAL:

3 tubs

Aigua destil·lada

Sacarosa

Paper de pH

HCl

HCl

PROCEDIMENT: Tenim 3 tubs d'assaigs. Els numerem de l'1 al 3, i posem:

- Tub 1: 3 ml d'aigua destil·lada

- Tub 2: 3 ml de sacarosa

- Tub 3: 3ml de sacarosa

Primer, mesurem el pH de les substàncies dels tubs.

Més tard, afegim 10 gotes d'HCl al 10% als tubs 1 i 3 i mesurem el pH.

Calfem els tubs 1 i 3 al bany Maria en l'olla uns 5 minuts. Una volta han passat els 5 minuts, es deixa refredar. Ja que no ens donava temps, nosaltres vam utilitzar aigua gelada en un got de precipitats per a facilitar el refredament.

Una volta acabat l'anterior procediment, realitzem la prova de Fehling sobre els 3 tubs. A aquests tubs, afegim 1 ml de Fehling A i 1 ml de Fehling B.

RESULTATS:

Tub 1 (Aigua destil·lada): No és reductor.

Tub 2(Sacarosa): No és reductor, perquè no li hem afegit HCl i per tant no hi ha hidròlisi.

Tub 3(Sacarosa): És reductor, perque a l'afegir-li HCl, s'ha produït la hidròlisi.

CONCLUSIÓ: Per a poder dur a terme la hidròlisi, hem tingut que canviar el pH i així fer reductora a la sacarosa.

BIBLIOGRAFÍA: 

Imatges: Classe i Google

Introducció: D'un llibre de biologia

Informació: Fulla i apunts de classe